Registro en XVI congreso de la SEEC

Datos personales

Nombre*

Alessandra

Apellidos*

Marcia

Email*

alemrm35 AT gmail.com

Filiación

Dirección*

C/ Diputació, 336 bis

Localidad*

Barcelona

Provincia*

Barcelona

Código Postal*

08009

¿Es socio de la SEEC?*

Sí

¿Participa interviniendo en una sesión?*

Sí

Indique el tipo de intervención*

Comunicación

Sección en que propone su intervención

Antigüedad tardía y Bizantinística

Título de la comunicación o cartel

La vida de Matrona de Perge. Estudi, traducció i commentary de l'anomenada Vita prima

Resumen de la comunicación o cartel

De Matrona de Perge es conserven bàsicament tres biografies que es desenvolupen d’acord amb una mateixa estructura narrativa, amb la repetició dels mateixos episodis i d’acord amb uns quants tòpics de la tradició hagiogràfica (l’ascetisme domèstic, el motiu de la monja transvestida i l’ascetisme al desert, per exemple) i d’altres elements d’interès com ara els itineraris per Terra Santa, la pervivència de cultes pagans i els passos per a la creació d’una comunitat monàstica, ex novo. La vida més antiga i anònima es conserva completa en un únic manuscrit, el Parisinus Graecus 1519, del segle XI. A continuació, com és habitual, tenim la versió atribuïda a Simeó Metafrastes i recollida en el Menologi imperial de Basili II (976-1025). L’últim text, també anònim, conservat en un manuscrit de la Biblioteca Marciana de Venècia que recull un menologi, és molt més breu i no correspon al que podem llegir en el Sinaxari de Constantinoble (204-205). De les tres versions, la més interessant és, sens dubte, la primera, de la qual procedeixen les altres, ja que conserva el text de la biografia de Matrona que circulava abans de l’estandardització de Simeó. A més, qui la va redactar ens informa de l’existència d’unes “notes” – l’envergadura de les quals no coneixem – que van ser probablement el canovaccio de la seva obra. Per tot, és lícit plantejar-se l’existència dues versions, íntimament lligades, anteriors a la del Menologi imperial que, derivant d’aquestes, acabà sent la base del culte de la santa. Al llarg de la meva recerca, he avançat seguint una doble perspectiva: la filològico-literària i la històrica. Quant a la primera, convençuda que sense un acostament directe al text és difícil copsar-ne el significat més profund, he decidit traduir-lo personalment, tenint en compte alhora la traducció anglesa de Jeffrey Featherstone, publicada el 1996 en Holy Women o f Byzantium. Ten Saints’ Lives in English Translation d’A.M. Talbot. Pel que fa al punt de vista històric, he hagut de recórrer a una bibliografia molt àmplia de caire general sobre política, societat i conflictes religiosos de l’Antiguitat tardana (i primera bizantina) i de caire més específic sobre urbanisme i monestirs de Constantinoble. En el llistat final he reportat només les fonts de les quals he extret part dels continguts teòrics, deixant de banda les obres de consultació general, com ara, a tall d’exemple, la Storia dell’Impero bizantino d’Ostrogosky (1963), Il monachesimo de Mango (2014), La narrazione nell’agiografia tardo greca de Conca (1986), Sacred fictions. Holy Women and Hagiography in Late Antiquity de L. Coon (1997) o Pagani e cristiani de R.Lane Fox (1991).

Bibliografía citada en resumen

Mango 1996: C. Mango, Life of St. Matrona of Perge, en Alice-Mary Talbot, Holy Women of Byzantium. Ten Saint’s lives in English Translation, Dumbarton Oaks Research Library and Collection, Washington, D.C., 1996, pàg. 13-17. H.Delehaye, Acta Sanctorum,

Título sesión monográfica

Coordinador sesión monográfica

Participantes en la sesión con sus correos

Resumen de toda la sesión

Título de la intervención del coordinador (si fuera diferente del de toda la sesión)

Resumen de la intervención del coordinador (si fuera diferente del de toda la sesión)

Bibliografía citada en resumen de la sesión

Justificante de pago inscripción al congreso*

alessandra_marcia.pdf

Inscripción Actas

Justificante de pago actas

Observaciones